El municipi està situat en la comarca de La Safor, al Sud-est de la província de València, en una zona fragmentada en xicotets municipis de la planura agrícola de l’àrea entre Oliva i Gandia, a 3’ 5 km al Sud d’aquesta i a uns 73 km de València capital. Limita pel Nord amb els municipis de L’alqueria de la Comtessa, Bellreguard i Miramar, per l’Est amb Piles, pel Sud i l’Oest amb L’Alqueria de la Comtessa, tots ells en la província de València. Malgrat la seua proximitat al mar, aquest a penes ha influït en la seua evolució històrica, tractant-se d’un poble de tradició agrícola.
El terme de Palmera està format per materials quaternaris argilosos, resultants del procés erosiu sobre materials mesozoics i terciaris, a l’igual que la major part de la zona de l’horta de la comarca de La Safor. El seu relleu és completament pla, amb una lleugera pendent cap al mar. Es tracta d’una zona plana de l’horta, regada pel braçal esquerre de la séquia Comuna d’Oliva. La seua altitud es troba entre 15 i 27 msnm (metres sobre el nivell del mar), situant el seu nucli urbà en una mitja de 17 msnm. Els únics accidents geogràfics destacables són el Barranc de Palmera i el Barranc de Sotaia. El municipi és travessat per nombroses séquies, destacant la de Bartolí a l’Oest, la de Fileta de la Mareta, la de Miramar o del Dijous al Nord. Aquesta xarxa de séquies i llits ha permès que la major part del sol rústic en el municipi estiga cobert per cultius de regadiu, el que ha estat fonamental en el desenvolupament de la població, per tractar-se del motor de la seua economia des de l’antiguitat. En l’actualitat, aquesta xarxa gestionada per la Comunitat de regants riu d’Alcoi, que regula la Séquia del Pantà de Beniarrés.
Les parcel·les de cultiu formen franges d’orientació Nord-sud, paral·leles al litoral, articulades per camins i séquies que circulen de ponent a llevant, de dalt cap a baix, perpendiculars a la costa. Aquesta estructuració de l’espai agrícola permet una bona adaptació a les condicions del clima mediterrani, evacuant ràpidament l’aigua en època de pluja torrencial (tardor i primavera) i aportant-la a cada parcel·la en estiu i en època de sequera. La xarxa de séquies existents permet a més aportar l’aigua als bancals de manera regular. Això a permès una agricultura intensiva, des dels temps de la revolució agrícola de l’Islam en Al-Ándalus (segles IX-X).
En conjunt, el terme ocupa una extensió d’unes 94 Ha, dividit en tres partides: Bartolí, Dijous i Rafalsineu. És el tercer municipi més menut de la comarca; com a conseqüència de l’origen de Palmera com una alqueria particular en el terme de Bairén-Gandía. Segons dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), els cultius ocupen unes 67 Ha, majoritàriament de regadiu i especialitzades amb caràcter de monocultiu. Unes 63 Ha es destinen a cítrics, sobretot tarongers, hortalisses i altres cultius. Encara que la major part del sòl està dedicat al cultiu, l’agricultura a penes ocupa un 14% de la mà d’obra local. Respecte anys anteriors, el sòl cultivat ha experimentat un lleuger retrocés per l’increment del sòl urbanitzat del casc. La propietat del sòl està molt repartida, donant lloc al típic minifundisme de les terres valencianes.
«Entre quantos parages fértiles y deliciosos hai en España, no creo que ningúno se pueda comparar á la huerta de Gandia, porque no han eloqüencia que baste á describir aquella amenidad, ni parage de Europa que ofrezca un espectáculo tan hermoso». Antonio Josef Cavanilles. Observacions sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia, 1797. Cavanilles cita a Bowles, Introducción a la historia natural y a la geografia física de España, Madrid, 1775.
Panoràmica des del Mondúver. Antonio Josef Cavanilles. Observacions sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia, 1797.
El carrer de la Séquia ha estat el vertebrador del creixement del poble. Després, com a Bellreguard i l’Alqueria, la lògica de desenvolupament original ha canviat en funció de la carretera Silla-Alacant.
Plan General de Palmera. Diputació de València. 2014.
La població originària s’estructura partint de dos carrers paral·lels que en tallen un tercer de perpendicular (el carrer de la Sèquia), que és l’autèntic vertebrador de tot el creixement del poble. Aquest, mitjançant un desenvolupament lineal, anà acostant-se a la carretera de València a Dénia fins arribar-hi. En aquest punt, pren de nou la direcció dels dos carrers paral·lels inicials i va desenrotllant-se en seguir la carretera amb un traçat caminer; amb això hi crea un continu urbà entre el creixement de Palmera cap a Bellreguard i en l’altre sentit, cap a l’Alqueria (administrativament l’espai entre el barranc de Bellreguard i on comença el terme de Palmera, correspon a l’Alqueria).
Carrer de la Séquia. 1951. Vicente Velló Serra.
Si analitzem globalment açò, podem dir que s’ha produït una línia de creixement lligada a l’eix de la carretera, la qual cosa ha implicat els tres pobles amb una lògica de desenvolupament diferent de les originals
La part antiga de la població manté el seu caràcter rural, presentant una parcel·lació molt fragmentada, amb estretes façanes i carrers de traçat irregular. Les zones d’expansió cap al Nord presenten una xarxa viaria més regular, amb carrers i parcel·les més amples. L’àrea entorn a la carretera es troba molt afectada per l’intens tràfic. Està carretera divideix el poble en dos.
La seua proximitat a la ciutat de Gandia fa que el municipi siga accessible des de diverses xarxes de transport públic (Renfe, autobusos) i privat (lloguer de vehicles).
A continuació, adjuntem enllaços amb les fites del terme de Palmera i la seua ubicació.
Mapa i fotografies del terme i fites de Palmera
Mapa i fotografies del terme i fites de Palmera. Rafelsineu i Dijous
Mapa de localització. Palmera Cartografia © Institut Geogràfic Nacional
Palmera Turisme 