Aigua i Reg des de l’Edat Mitjana

doc05085520170609135615_001

Clements R. Markham., “Report on the Irrigation of Eastern Spain”. En capítol dedicat a “The gardens of Játiva and Gandia“.

Entre els segles VII i VIII d.C., els grups àrabs i berbers que es van assentar en la península Ibèrica a partir del 711 van portar nous cultius (arròs, cotó, cítrics, albergínies, carxofes, canya de sucre, etc.) i un ampli ventall de tècniques de regadiu, sistemes de reg i canalització de l’aigua que ens han arribat fins als nostres dies. Mostra d’això són les diferents construccions relacionades amb la distribució i la canalització de l’aigua pels diferents camps de la comarca, com per exemple, la Casa Clara i la Casa Fosca (Potries), l’assut de Palma de Gandia o l’assut de Villalonga.

A la seua arribada a la península Ibèrica, els àrabs, coneixedors dels sistemes de reg orientals, van aprofitar la infraestructura de regadiu existent d’herència romana, ampliant-la i intensificant la seua utilització, creant séquies majors, menors i braçals, amb un enginyós sistema de distribució de l’aigua, base de l’agricultura. Per aquesta raó, en moltes zones d’Espanya, especialment en la regió llevantina, són freqüents els topònims d’origen àrab que al·ludeixen a les séquies. Els canals principals i séquies componen la columna vertebral de la xarxa de reg i distribueixen l’aigua als petits canals que la introdueixen en els horts.

doc05424220170720141607_001

Abel Soler i Rafa Jordà.Palmera. Geografia, Història, Patrimoni.

Les aigües de regadiu tradicional o històric de la Safor procedeixen principalment del riu d’Alcoi. Al seu llit, en terme de Villalonga, s’assenta l’assut d’en Carròs, derivant l’aigua dins la Séquia Reial d’Alcoi, portant-la fins al partidor major de la Casa Fosca, prop de Potries. D’allí deriva per la dreta la séquia de Rebollet, que rega Potries, la Font i part d’Oliva. La Séquia Reial prossegueix un poc avall fins a un segon partidor major anomenat la Casa Clara, on es divideix en dos grans braços: la Séquia Comuna de Gandia, que rega Almoines, part de Bellreguard, Beniarjó, Miramar, Daimús i les partides del migjorn de Gandia, i la Séquia Comuna d’Oliva, que rega part de la Font, Palmera, part de Bellreguard, Piles, Rafelcofer, l’Alqueria i part d’Oliva.

La Séquia Comuna d’Oliva rega un total de 13.030 fanecades d’horta, repartides entre dos grans braçals, que parteixen les aigües més amunt de Rafelcofer. El braçal de l’esquerre, anomenat la séquia de Sotaia o de Miramar, és el que proporciona l’aigua per al reg de Palmera, Miramar i part de Piles. El braçal de la dreta és considerat encara Séquia Mare o Comuna, i prossegueix pels termes de Rafelcofer, l’Alqueria de la Comtessa, Piles i Oliva, fins als Valls de la marjal d’Oliva, on finalment desaigua.

De la séquia de Miramar, de dalt cap a baix, deriven el fil de Bartolí, que rega la part de dalt del poble; la séquia de Palmera o fil del Poble, que travessa a la llarga el nucli de població pel carrer de la Séquia, i la fileta del Dijous, que rega la partida de la Vela, a cavall entre els termes de Palmera i Bellreguard. De la séquia de Palmera, així mateix, deriva la fileta de la Mareta o de Rafelsineu, que rega la partida del mateix nom. El fil de Bartolí pren l’aigua en terme de Rafelcofer, dalt del molí de Miquel. El fil de Palmera parteix aigua amb el fil de la Terranova de Piles (l’antic Benhamíz o Beniamís) al partidor de les Files.

Hi ha tres components del sistema de distribució proporcional: la fila, la pressa o assut (amb el canal principal, canals de reg i partidors), i el torn o les tandes.

Els partidors i els torns estan dissenyats per assegurar que l’aigua del riu pogués aplegar a cada llaurador regant en una quantitat proporcional a la superfície de terra que tenia dret a regar.

Aquest complex ordenament heretat dels musulmans fou preservat pel costum mitjançant la vigilància constant, necessària per a assegurar que les dimensions de les partides no foren alterades.

A la fi de l’Antic Règim, en temps de la Revolució burgesa (1811-1837), el poble de Palmera esdevingué la capital de les hortes de la Safor, per la seua condició de municipi menut i fronterer: del terme de Gandia però del regadiu d’Oliva. Així ho fa constatar un memorial del 1826 on s’explica que les reunions per a resoldre afers comunitaris relacionats amb l’aigua del riu d’Alcoi, tenien lloc a ca l’alcalde de Palmera.

D’altra banda és interessant senyalar els sistemes de reg primitius que s’usaren en les nostres terres anys enrere:

  • El “reg del caduf o la tahona”

El reg històric del caduf o de la tahona s’expandia per les zones més pròximes a la platja, en els cordons litorals. Aquest sistema primitiu de regadiu es desenvolupava en les àrees properes al mar amb l’objectiu d’aprofitar la capa freàtica situada sobre els marges impermeables del període secundari. El procediment del caduf consistia en el balanceig d’una senzilla palanca de fusta mitjançant una o dues persones, en intervals de temps obligats, extraient en cada moviment uns 20 litres d’aigua. En la regatera oberta en el braç de la palanca conduïa les aigües fins a un recipient situat en l’altre extrem, abocant-los posteriorment en les terres annexes al “clot”, forat o aqüífer escollit.

Per il·lustrar la seua configuració i el seu funcionament adjuntem la següent imatge.

Maqueta de tahona de José María Carbonell. Extret de: Enllaç

  • El “reg a carabassí”

El reg històric del carabassí s’ha prolongat per les zones inundables, en especial les situades en els sectors sud-orientals del terme d’Oliva. Aquest sistema primitiu de regadiu es realitzava en les proximitats de la platja, en concret en xicotetes parcel·les de terra arenisca, en les que tan sols calia salvar un reduït desnivell per aconseguir el reg. El procediment del carabassí es basava en el maneig per part d’una persona de l’escorça seca de la carabassa, de gran mida i completament buida. El peó procedia a elevar i extraure amb la carabassa les aigües necessàries per a la consegüent irrigació del seu hort o propietat, emplaçada junt a l’aqüífer.

  • Reg per “sínia”

El reg històric de la sínia es practicava especialment en terres on les aigües del subsòl estaven menys profundes, fet que permetia l’elevació de les mateixes per a abastir d’aigua les xicotetes terres hortícoles o fructícoles.

El funcionament de la sínia consistia en l’ús de força animal per extraure i elevar l’aigua d’un pou d’escassa profunditat, mitjançant els catúfols enfilats en forma de cadena sense fi. L’aigua extreta s’acumulava en una balsa per al posterior reg de l’espai de cultiu.

Imagen relacionada

Funcionament de la sínia. Extret de : Enllaç

La mecanització, la industrialització i la tecnologia han donat pas a tècniques innovadores que conviuen amb les quals acabem de veure. Un exemple d’aquesta evolució, construït a principis del s. XX i que encara es conserva testimoni d’un passat recent, és el Motor de Bartolí o Sant Antoni, que pren el seu nom de les terres en les quals es va edificar, la partida Bartolí, i l’ús de la qual va ser el de l’extracció d’aigua destinada al regadiu dels camps de les partides del Bartolí, Rafelsineu i el Dijous.

Ficha Motor de Bartolí

XII Catálogo del patrimonio hidráulico de la Safor. Fichado de los elementos del agua en la comarca.

Els beneficiaris d’aquest pou a motor van ser la Societat de Regants “San Antonio” , constituïda en 1930. El motor, hui fora d’ús, situat en el sector septentrional del nucli urbà de L’Alqueria, en el marge esquerrà del Barranc de Palmera, ubicat en una antiga construcció realitzada amb maó i ciment i teulada a dues aigües. Encomanat als Sants de la Pedra, una petita rajola sobre la porta d’accés mostra a Sant Antoni, semblant donar la benvinguda a tot aquell que s’aproxima.

“Tal vegada per això i per la importància que antany van tenir, val la pena conservar totes les construccions i elements hidràulics del nostre patrimoni, encara que només siga per a recordar-nos la transcendència que l’aigua ha tingut i té per a les nostres vides.” Josep A. Gisbert Santonja. Aigua i reg als contorns de Gandia, la Safor.

Més endavant, en els anys cinquanta, s’inaugurà el pantà de Beniarrés. Així mateix s’aprofità aquesta nova construcció per a fer una séquia nova en Sotaia, que regarà directament les partides de Sotaia-Alqueria, el Dijous de Palmera i la Vela de Bellreguard.

Cal advertir que, històricament, els drets de l’aigua d’Alcoi comportaven en contraprestació certes obligacions consuetudinàries, com ara les de contribuir al manteniment dels sistemes de séquies.

Al municipi cal destacar els següents llits naturals, encara que es troben molt artificialitzats:

  • Barranc de Palmera

Naix al terme de Villalonga. Anomenat també de Beneteixir, Beniteixir (a Potries) o Seret. És el de major importància en el municipi, servint de límit del terme municipal de Palmera amb el de l’Alqueria de la Comtessa, i desembocant al mar pel terme municipal de Piles i Oliva. Una bona part del tram d’aquest barranc a Palmera es troba canalitzat per parets d’obra, per tal d’evitar inundacions.

  • Barranc de Sotaia

Anomenat també del Barranquet o de Bellreguard. Discorre pel Nord del terme de Palmera, al límit amb el municipi de Bellreguard, desaiguant a la séquia de Miramar. El tram de Palmera es troba canalitzat entre parets d’obra.

  • Aigües subterrànies

La zona es troba en l’estreta plana que s’estén des de Tavernes de la Valldigna fins a Dénia. Presenta un aqüífer de tipus detrític, ja que discorre pels dipòsits quaternaris, constituint un mantell de suau inclinació cap a la línia de costa, delimitat a l’Oest per les serres prebètiques, formades per relleus carbonatats cretàcics de tipus càrstic, que presenten unes excel·lents característiques com a potencial aqüífer subterrani.

Entre Gandia i Oliva el nivell freàtic pot oscil·lar entre el 2 i 6 m, coincidint les majors profunditats amb el tram central i, observant-se un gradient hidràulic cap a la costa. Els períodes de fortes pluges impliquen l’ascens d’aquests nivell, arribant a la superfície. A la franja costanera, aquest aqüífer es troba en l’actualitat parcialment contaminat per l’entrada d’aigües d’origen marí, per la seua sobreexplotació.

L’existència d’abundants aigües subterrànies en el terme municipal de Palmera ve demostrada per la presència de nombrosos pous i motors de reg, que satisfan bona part de la demanda d’aigua de la zona, destacant els següents:

– Pou de L’Era. Utilitzat com a complementari per al subministrament de la població. Situat al poliesportiu al costat del parc, entre el nucli urbà i el barranc de Palmera, prop del terme municipal de l’Alqueria de la Comtessa.

-Pou antic. Situat al carrer de l’Església núm. 4, s’usava per a aigua potable.

– Motor del Bartolí. O de Sant Antoni, situat al Sud-oest del terme municipal. Es destinava exclusivament al reg agrícola de les Partides Bartolí, el Dijous i Rafelsineu. La beneficiària d’aquest pou amb motor és la Societat de Regants “Sant Antoni”, constituïda el 1930, de la qual eren accionistes la majoria dels veïns de Palmera. Amb ell es pretenia evitar la dependència de l’aigua del riu, escassa a l’estiu, que es va aconseguir definitivament amb la construcció del Pantà de Beniarrés en els anys 50. En l’actualitat hi ha quedat en desús, sent substituït pel Motor nou de la Comunitat de regants.

– Motor nou de la Comunitat de regants. Situat prop del Motor del Bartolí, substitueix en les seues funcions a aquest per al reg agrícola de les Partides Bartolí, el Dijous i Rafelsineu.

– Motor de Terranova o el Pelat. Situat en terme de Piles, limitant amb Palmera. Dóna servei de reg a una fracció de la Partida de Rafelsineu.

– Motor de Miramar. Utilitzat per al reg de la zona agrícola.

L’aigua que transcorre per terme ha estat un recurs imprescindible, l’element clau de l’economia local.

 

Anuncios