Església Parroquial de la Puríssima Concepció

20160923_165944

Església de la Puríssima Concepció

L’origen de la primitiva església de Palmera es troba en la cristianització forçosa començada l’any 1521 durant la coneguda Guerra de la Germania. Aleshores, l’antiga mesquita de Rahl Nakhla, nom primigeni de Plamera (en aquell moment alqueria islàmica), construïda en algun moment del segle XV, fou convertida en església cristiana.

Al llarg de la segona meitat del segle XVI, Joan Ribera, arquebisbe de València, manà la construcció d’una primitiva església a Palmera.

El 22 de setembre de 1609, des de Madrid, fou decretada l’expulsió dels moriscos d’Espanya. La repoblació es basà principalment en mallorquins. Per tant, al culte practicat al titular Sant Joan Evangelista i la Puríssima Concepció, es va unir la devoció portada pels nous repobladors a Sant Antoni Abat i la Mare de Déu de Lluch.

20170713_203416

Antiga porta d’accés al fossar de l’església (s. XVII).

L’any 1902 el butlletí oficial de l’Arquebisbat de València qualificava l’església de Palmera com a coadjutoria independent per a l’administració dels sagraments quan tingués pila baptismal. Aquest fet s’aconseguí l’any 1903 i tingué com a conseqüència la concessió del títol de Vicaria Independent el mateix any, històricament dependent de l’església de Piles.

L’església de Palmera patiria les conseqüències de la Guerra Civil espanyola l’any 1936. La guerra-revolució i la consegüent agitació social acabà amb el saqueig i la crema de totes les imatges de l’església. Anys després, en la postguerra, s’anà recobrant la normalitat i, a poc a poc, es restabliren de nou algunes de les antigues imatges.

Finalment, l’any 1953 l’església de Palmera fou convertida en parròquia.

Arquitectònicament, l’església de Palmera és d’estil neoclàssic i està estructurada en una nau de dos trams, coberts amb una volta de canó i capelles entre els contraforts.

Per a contextualitzar, l’art neoclàssic naix a mitjans del segle XVIII en rebuig a l’estil precedent, el rococó, sota la influència de les doctrines racionalistes de la Il·lustració. Novament va tornar a buscar-se en els clàssics la recerca de la bellesa i les proporcions ideals, és a dir, va renàixer de nou l’interés per Grècia i Roma, donant lloc a un nou estil que va ser anomenat “neoclàssic”.

Front el barroc i el rococó, caracteritzats per la inestabilitat i el desequilibri, el neoclassicisme buscava recuperar l’equilibri, l’harmonia i la simetria a través de les línies rectes, i a la vegada procurava transmetre una sensació de solidesa que imitava el classicisme grecollatí, del qual s’inspira.

A la façana destaca un campanar de cadireta, que suplia a l’inexistent campanar fins a època recent, actualment situat a la torre, sobre la façana principal. A la cadireta hi havia dues campanes, ara substituïdes per vidrieres. Està flanquejada per un frontispici rematat amb boles d’estil herrerià, que amaga la línia de la teulada. La torre campanar, acabada l’any 1996 sota la direcció de l’arquitecte Constantino Vitòria, està situada als peus de la nau i adossada a la part de l’epístola (dreta). És de planta quadrada i consta de quatre cossos: el primer, de base quadrada i estil neoclàssic com l’església, es va iniciar en 1903 i va continuar el 1914; els tres següents, de planta octogonal, són de factura moderna, sense adscripció a un estil concret. Destaquen les pilastres dobles adossades a cada un dels costats i la potent cornisa que separa els diferents cossos. L’últim tram correspon al cos de les campanes, rematat per una teulada a quatre vessants coberta amb teula ceràmica vidriada valenciana. Compta amb quatre campanes:

  • Sant Antoni Abat, de 1940 i 96 Kg. Encarada al Sud. Anteriorment estava situada a la cadireta.
  • Crist de la Salut, de 1996 i 145 Kg. Encarada al Nord.
  • Puríssima Concepció, de 1996 i 145 Kg. Encarada a l’Oest.
  • Joanna, de 1996 i 512 Kg. Encarada a l’Est.
20170713_204556

Entrada principal

La façana principal corresponent a l’església primitiva ens mostra una imatge ben diferent de l’església original. La reforma efectuada l’any 2002 deixà al descobert la fàbrica de l’església, feta de maçoneria unida amb morter i reforçada amb rajola en les cantoneres de l’edifici, la porta principal i la finestra dels peus de la nau.

Les finestres d’espitllera que il·luminen els diferents trams de l’església vella són d’obra moderna arran de la mateixa reforma de l’any 2002. La façana es troba rematada per un campanar d’espanya amb dues campanes, ara substituïdes per dues vidrieres.

La portada, als peus de la nau, presenta un arc rebaixat, realitzat amb maó massís i reforçat per sobre amb un altre arc apuntat del mateix material, concebuts per a ser revestits amb morter, de la segona meitat del segle XVIII. La porta, de 2002, està realitzada amb dues fulles metàl·liques, en substitució de l’antiga, que era del mateix material. A la façana lateral s’observen les traces d’una antiga porta, del XVII, tapiada amb fàbrica de maó massís, que pel que sembla donava a l’antic cementeri de l’església, substituït al segle XVIII pel ja desaparegut cementeri de l’era. Aquest cementeri era el més humil. Les famílies més acabalades eren enterrades a la cripta (vas sepulcral).

No hay texto alternativo automático disponible.

Porta principal.

El tercer tram correspon a la capçalera, que va ser enderrocada i refeta en un estil funcional per ampliar-la l’any 1962, reformada el 1989 per igualar la rasant de la teulada del nou edifici amb l’antic per il·luminar lateralment el nou edifici. Compta amb sostre pla i una capella annexa, la Capella de la Comunió. L’església compta amb dues portes, la immafront, de l’època de la primitiva construcció, senzilla i una lateral moderna.

En l’interior de l’edifici crida l’atenció el contrast entre el primer cos de l’església antiga (coberta amb volta de canó amb llunetes sostinguda amb arcs de mig punt descansant amb pilastres i reforçada amb una potent cornisa que recorre la nau) i l’ampliació dels anys seixanta.

Les quatre capelles laterals no estan comunicades entre elles. Hi podem distingir les següents advocacions: La pila Baptismal, antigament ocupada per la imatge de Sant Joan Baptista i cremada durant la guerra. La segona capella, dedicada a la Divina Aurora, amb un retaule d’escaiola d’estil neobarroc i talla de fusta policromada, realitzada després de la Guerra Civil, substituint la que fou cremada.

20196682_10209330841619287_1290368100_o

Imatge de la Divina Aurora

A la banda  de l’Epístola (dreta) podem observar la imatge del patró Sant Antoni Abat, imatge realitzada, també, després de la Guerra Civil.

20182374_10209330841779291_2061979658_o

Imatge del patró sant Antoni Abat

La següent capella és la corresponent a la Mare de Déu del Carme, amb una imatge de l’any 1940. En un lateral de la mateixa capella, trobem una escultura menuda de Santa Anna, encomanada per l’actual rector Tiburci Peiró, que substitueix l’antiga imatge de Santa Anna, realitzada en 1783 i desapareguda en la guerra. Tiburci, qui finançaria aquesta escultura, desitjava una molt pareguda a la que s’hi pot trobar en l’Ermita de Gandia, d’estil gòtic valencià, motiu pel qual, la que hi tenim en Palmera es troba molt influenciada per aquesta.

20170713_205237

Santa Anna

El conjunt de l’església antiga està rematat per cinc vidrieres realitzades l’any 2003 i distribuïdes entre les quatre llunetes de la volta i la finestra dels peus de la nau. En aquesta última s’hi representa la titular de l’església, la Puríssima Concepció.

20170713_205853

La Puríssima Concepció.

La imatge de la Puríssima Concepció és una talla de fusta policromada realitzada l’any 1989 per l’artista Josep Estupinyà.

Com ja s’ha comentat abans, s’intentà recuperar les imatges que hi havia abans de la guerra fratricida que va tindre lloc a Espanya entre els anys 1936-1939. La Comunitat Valenciana quedà a la rereguarda del bàndol republicà. En aquest context de guerra-revolució i, degut a l’anticlericalisme que caracteritzava a alguns grups, moltes esglésies foren cremades i saquejades, destruint així la majoria de la iconografia catòlica que s’hi podia trobar en elles. Aquest fou el cas de Palmera.

La Mare de Déu dels Dolors fou la primera imatge que es va realitzar després de la guerra. S’hi representa amb un canvi de mentalitat; actitud de desconsol perquè ha faltat el seu fill.

Mare de Déu dels Dolors. Escultor: Ricardo Rico.

Destaca també una talla en fusta de pi representant a sant Joan Baptista. Generalment se’l caracteritza amb una petxina, però en Palmera, aquest element brilla per la seua absència, pel que bateja en la mà. La celebració popular de la festa de sant Joan té una antiga tradició a Europa, especialment a tota la Mediterrània. És una celebració que l’Església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics com és el foc (entés com a element purificador), els banys de mitjanit, el ball, etc.

Sant Joan Baptista. Escultor: Ricardo Rico.

Un dels trets característics de Ricardo Rico és l’absència quasi total de la policromia en les seues escultures. “Siempre he pensado que una mujer hermosa no es necesario que se maquille para seguir siéndolo. Podrá, como mucho, enfatizar ciertos aspectos de su físico, pero insisto, no es necesario… La madera es lo mismo, es tan hermosa, un regalo de Dios, se ha matado un árbol, una belleza que Dios ha creado, para satisfacer nuestro ego, quién soy yo entonces para policromarlo, me parece un insulto a la vida de ese árbol ocultar su belleza“. Enllaç cita. Entrevista a Ricardo Rico.

Segons manifesta Tiburci, rector de Palmera, les imatges no tenen limitacions sinó que es deixà llibertat d’interpretació a l’artista.

En el 2007 s’hi efectua la Mare de Déu del Rosari. L’artista intenta representar una maternitat i això s’escenifica en la mare agarrant el xiquet al braç. Així mateix està caracteritzada pel rosari que té en la mà, mostrant-lo al xiquet.

Mare de Déu del Rosari. Escultor: Ricardo Rico.

En el mateix any, 2007, es van fer els Sants de la Pedra, Abdó i Senén. Són únics en tota l’església valenciana. Invocats contra el granís i les plagues de llagosta, el culte a aquests dos sants martiritzats al segle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquesta del rei Jaume I. Coneguts popularment com als Santets de la Pedra, representen el patronatge dels agricultors de la majoria del territori valencià.(“Reseu als Sants de la Pedra, tingeu-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si apedrega, nos fot“, resa una dita agrícola valenciana).

Tradicionalment se’ls representava com a uns joves romans, però mitjançant un estudi, l’autor descobrí que aquests, en lloc de romans (tal com se’ls representava) eren perses, pel que els va caracteritzar amb prendes característiques d’aquesta cultura.

Respecte a l’altar major, es troba presidit pel Crist de la Salut sobre un fons pictòric obra del monjo i artista Rafa Barruè.

 

20170713_203713

Altar major de l’església de Palmera

Barruè representa la vida de Déu (estan reflectits el pare, el fill en la creu i l’esperit). Així mateix, també s’emmarca el misteri de la Trinitat. El Misteri de Déu està representat en els tres espais que evoquen la Trinitat de Déu. D’esquerra a dreta podem fer la lectura de l’Antic Testament amb Moisés (representat sense espardenyes, ja que s’hi troba en lloc sagrat) que mira cap a l’esbarzer que crema sense consumir-se. Moisés mira al mateix moment tot el Misteri de Déu desplegat en el mural, mentre just a l’altra banda, a l’extrem dret un rostre amb els ulls tapats suggereix la fe, credibilitat o incredulitat, davant del Misteri de Déu. Si l’esbarzer en flames és símbol de Déu Pare, al centre del mural trobem el Fill, Jesucrist a la creu, el nostre Salvador, que ha vençut la mort (la tomba oberta i buida està representada baix de la creu). A l’extrem dret l’Esperit Sant en forma de colom sobre les aigües, vessa els 7 dons que baixen cap a nosaltres, immersos en l’aigua d’aquest món, i que la presència de l’Esperit Sant ens regenera.

No hay texto alternativo automático disponible.

Les escales suggereixen el somni de Jacob. Hi ha dues xiquetes que representen la humanitat, pujant els 7 escalons (7 sagraments) aproximant-se així al missatge de Jesús. La palmera en tres palmes rememora el poble de Palmera. Té com arrels els símbols dels quatre evangelistes: l’àguila representa Joan, el rostre humà és Mateu, el lleó Marc, i el bou Lluc. Simbòlicament representa que la fe del poble de Palmera es basa en la paraula de Déu. El llibre de l’Apocalipsi ens convida a la pregària de lloança: “Sant, Sant, Sant, és el Senyor, Déu de l’Univers, el qui era, el qui és i el qui ha de venir” (Ap. 4,8).

No hay texto alternativo automático disponible.

En el sòcol, com una predel·la dels antics retaules, la taula de l’Eucaristia és representada amb set pans a cada banda de la tomba oberta de la resurrecció.

Si la resurrecció és el nucli de la nostra fe, el seu desenvolupament es realitza en i per l’Eucaristia. Els pans porten els noms dels dotze apòstols, més el nom de Maria Magdalena com a primer testimoni de la resurrecció, i l’extrem dret el de Sant Pau com a propagador de la fe als no jueus. Hi ha també tres calzes que representen la Trinitat de Déu. Hi ha també unes marques de mans que representen aquells que participen de la taula de l’Eucaristia, i al mateix temps és un signe de l’acció que ha de portar el cristià cap als altres. Trinitat, Paraula de Déu i Eucaristia, són els tres elements que el mural ens suggereix a contemplar.

No hay texto alternativo automático disponible.

Fra Rafa Barruè és nascut a Vila-real (la Plana Baixa) el 1966. És llicenciat en Belles Arts (1992) per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Va entrar al monestir cistercenc l’any de 2000 i l’11 de juliol de 2005 va fer la professió monàstica solemne. El 2009 es va llicenciar en Teologia Fonamental per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i va ser ordenat sacerdot el 2010.

Com a monjo no ha abandonat la seua vocació artística. Té una àmplia obra pictòrica que ha exposat en diversos municipis de la Comunitat Valenciana, entre ells Palmera, i de les Illes Balears.

Segons Montserrat Artigau, directora de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Rafa Barruè “troba inspiració en el retaule de l’altar major de Poblet per a la seua obra pictòrica”, monestir de l’orde del Cister fundat l’any 1150 i que constitueix un impressionant conjunt arquitectònic que es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d’Europa. El retaule, obra de Damià Forment, nascut en València el 1480, i realitzat entre els anys 1527 i 1529, un dels millors i més influents escultors del segle XVI espanyol; escultor del Renaixement. Fou coetani dels grans escultors castellans formats en Itàlia: Bartolomé Ordóñez, Diego Siloé i Alonso Berruguete. Encara que representa l’altra corrent de la plàstica espanyola del Cinc-cents que parteix de la tradició naturalista del gòtic i, que a poc a poc va innovant les seues formes artístiques, amb gran receptivitat, a mesura que va coneixent nous models en els quals inspirar-se, tant del món italià (Rafael, Leonardo), com de les fonts gràfiques centreeuropees, com Durero o Cranach.

En la pintura de Rafa Barruè trobem de manera predominant la llum i l’aigua amb “una tècnica acrílica, per a dissoldre les pinzellades i fins les formes i els colors“.

La pintura bellíssima de Rafa Barruè, de colors suaus, “deixa entreveure la bellesa del misteri, i és com una crida a parar-se en el temps i a buscar la trobada amb el misteri suggerit“, com deia l´abat de Poblet.

L’espiritualitat, la naturalesa i l’art, juntament amb la història que contenen els murs de l’església, ens representen la transcendència i la bellesa de Déu. Una airositat que queda patent en les obres d’aquest monjo de Vila-real.

Barrué no és un pintor convencional, com no és convencional la idea i la vida que hi ha darrere del seu treball“. Rosalia Torrent, professora de la Universitat Jaume.

La capella de la Comunió es troba presidida pel Sagrat Cor de Jesús, una imatge de fusta policromada realitzada per Vicent March l’any 1962.

20170713_204245

Capella de la Comunió presidida pel Cor de Jesús i la pintura de Rafa Barruè.

L’obra de Rafa Barruè no hi acaba en l’altar major de l’església, sinó que també podem observar una de les seues pintures en el fons de la Capella Comunió.

Poc temps després del retaule de l’altar major es va fer el de la Capella Comunió, caracteritzat pel tema de l’eucaristia; escena de l’evangeli que és lleig el tercer dia de Pasqua, dia de la resurrecció de Jesús. A la part dreta s’observa el llac de Natzaret, la barca i Jesús fora d’ella, en un pa, el qual trenca amb les mans. La fracció del pa té una simbologia especial.

Jesús vol fer-los comprendre que no és un esperit, sinó que ha ressuscitat. Barruè escenifica el lavatori dels peus en la part esquerra del mural. Hi ha una finestra en què es poden observar 7 taronges, representant el moment en què Judes va eixir del cenacle per a entregar a Jesús. És una escena nocturna, on s’hi presenta les taronges com a estrelles. Cal senyalar que el numero 7 és de gran importància i simbologia dins la religió cristiana (7 dies de creació, 7 sagraments, etc.).

En un dels laterals de la capella destaca un mosaic de tessel·les de marbre de colors amb relleu representant a la Mare de Déu dels Desemparats, obra de l’artista Vicent Rodilla. La seua faceta més rellevant i també la que li va donar fama mundial seria la ja mencionada, treballs de mosaic en relleu. El 1959 va començar a practicar aquesta forma plàstica innovadora, rebent infinitat d’encàrrecs tant d’Espanya com de la resta del món.

20170713_204309

Mosaic de tessel·les de la Mare de Déu dels Desemparats. Obra de Vicente Rodilla.

Sense deixar la mateixa banda de la capella veiem la imatge de la Dolorosa, realitzada l’any 1997 pel reconegut escultor Ricardo Rico.

20170713_204328

Imatge de la Dolorosa. Obra de Ricardo Rico.

Hi observem també un magnífic calvari, situat en el lateral de la capella, fos en bronze l’any 2000 a les foneries d’Arganda del Rei en Madrid, obra de l’escultor d’Alfonso de la Ossa, deixeble de l’escultor valencià Octavi Vicent.

Representa les 14 estacions del viacrucis. És la meditació dels moments i patiments viscuts per Jesús des que va ser fet presoner fins a la seua mort a la creu i posterior resurrecció. Literalment, viacrucis significa “camí de la creu”.

Als moments del viacrucis se’ls anomena “estacions” i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:

  • Primera estació: Jesús és condemnat a mort.
  • Segona estació: Jesús porta la creu al coll.
  • Tercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creu.
  • Quarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge Maria.
  • Cinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu.
  • Sisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera icona.
  • Setena estació: Jesús cau per segona vegada a terra.
  • Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem.
  • Novena estació: Jesús cau per tercera vegada a terra.
  • Desena estació: Jesús és despullat dels seus vestits.
  • Onzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió).
  • Dotzena estació: Jesús mor en la creu.
  • Tretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament).
  • Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament).
20180316_10209330841659288_1016924832_o

Calvari en la Capella de la Comunió

20170713_204336

Capella de la Comunió presidida pel Cor de Jesús sobre fons pictòric de Rafa Barruè. A la banda esquerra: la Mare de Déu dels Desemparats i part del calvari.

Anuncios