Tres exemplars de xops àlber alineats, a la vora del Parc de Beniteixir amb el barranc de Palmera. Tots ells presenten una lleugera inclinació cap a l’Oest, mides i configuracions similars. Les branques inferiors s’han anat podant durant el seu creixement, mostrant troncs rectes i nets fins a una certa altura, mostrant les cures de jardineria, adequats per a la seua situació en un Parc Públic. L’àrea té un ús recreatiu, sent visitat habitualment en època estival per la població.
Pel que respecta a les característiques botàniques de l’espècie:
-Nom científic: Populus nigra.
-Noms comuns: àlber negre, pollancre negre o pollancreda.
-Família: Salicaceae (Salicàcies).
-Origen: Àsia occidental i Europa Oriental.
-Distribució: sud, centre i est d’Europa, centre i oest d’Àsia (fins al centre de Sibèria) i nord d’Àfrica. Es troba també a Escandinàvia, Xile i Argentina.
-Característiques habituals: Arbre caducifoli que arriba als 20-30 metres d’alçada. Sistema radical potent, format per un eix principal fort i profund i una majoria d’arrels superficials i esteses.
Tronc inicialment recte, però amb el temps adopta formes sinuoses. D’escorça grisenca i llisa quan és jove, aviat esquerdada i arrugada en sentit longitudinal, formant-se entre les esquerdes unes costelles negroses, al que al·ludeix el nom.
Acostuma a estar ramificat des de la part baixa. Copa àmplia, generalment poc densa. Les ramificacions principals són obertes i robustes.
Fulles simples, petites, romboidals o subordiculars, vores regularment dentades, de color verd per les dues cares encara que de joves el revés és lleugerament pilós, pecíol prim i vermellós. Les fulles es tornen de color groc intens a la tardor. Fruit en càpsula amb llavors embolicades en abundant borrissol blanca. La floració té lloc de febrer a març, abans del brot de les fulles. La pol·linització es realitza per disseminació mitjançant el vent, a l’abril i maig.
Requereix sòls humits i poc compactes, amb renovació de l’aigua, pel que sol situar-se al costat de cursos superficials o sobre corrents subterranis poc profunds. Viu perfectament en terrenys periòdicament inundats. Bastant exigent en principis nutritius i pel que fa a la llum, no tolera bé l’ombra. Resisteix perfectament les temperatures baixes i és indiferent a la naturalesa química del sòl pel què fa al carbonat de calci, si bé fuig dels sòls excessivament salins.
Viu en els boscos de ribera i llocs humits, i, fora de les zones més seques, a les terres remogudes dels terraplens. Apareix formant boscos en galeria. El seu creixement és ràpid, d’arrels agressives, pel que no s’ha de plantar prop de construccions. Pot provocar al·lèrgies.
-Ús: La seua fusta, elàstica, molt tova, porosa, lleguera i fràgil, és apta per a fusteria lleugera de poca resistència i per a la construcció, sempre que no haja de suportar grans pesos. Les seues branques, rectes i altes, eren emprades per a bigues en la construcció de cases i corrals. Bona per a la fabricació de cel·lulosa, per la seua blancor i absència d’imperfeccions, i per a embalatges.
Com ornamental i arbre d’ombra s’ha utilitzat des d’antic. L’escorça conté salicina i tanins, pel que s’ha utilitzat per a adobar. La llenya que proporciona és d’escassa qualitat. Les fulles constitueixen un bon forratge, utilitzat com a recurs hivernal. El xop llombard, varietat conreada, és plantat de forma alineada al llarg de carrers i marges de rius.
Palmera Turisme 